Ascensió a un dels clàssics dels Països Catalans des del refugi de Marialles, pels Plans de Cadí i la distreta Xemeneia. Segurament Mossèn Cinto no hi va pujar en cap de setmana per inspirar-se i escriure el poema Canigó. La pista que puja des de Castell és asfaltada fins al Coll de Jou i després és de terra en no massa bon estat.
 |
| Refugi Aragó. Al fons el Bastiments i el Pic del'Infern. |
 |
| Els Plans de Cadí |
 |
| El del centre és la Pica del Canigó |
 |
| Detall del cim i la xemeneia |
 |
| Sembla que al cim és festa major |
 |
| prop de l'inici de la xemeneia |
 |
| la clàssica agulla del Canigó |
 |
| la xemeneia vista des de dalt |
 |
| la part més difícil ha sigut trobar un lloc al cim. Veiem la zona de Vallter amb el Gra de Fajol, el Coll de la Marrana i el Bastiments. |
 |
| cap a la costa hi ha molta calitja però es distingeix la badia de Roses |
 |
| la xemeneia vista des de baix |
 |
| el camí ben traçat que puja dels plans de Cadí |
 |
| el refugi de Marialles |
 |
| Sant Martí del Canigó un altre dia, per completar el reportatge |
 |
| Vernet amb el Canigó al fons |
 |
| Massís del Canigó vist des dels Orgues de Ille del Tet |
 |
| i des del Bastiments |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada