Després de sopar bé a Ainsa, com que hi ha lluna plena decidim tirar amunt. Deixem el cotxe a les 00:00 i comencem a pujar per la vall d'Estaragne. Desseguida veiem que la lluna plena ens farà més nosa que servei, doncs la tenim de cara i ens enlluer-na mentre que el sender queda a la penombra. Després de perdre una mica el camí arribem al Pic d'Estaragne (3.006 m) i a partir d'aquí si que la lluna ens il·lumina bé per on hem de passar.
Passem pel cim del Campbieil i anem a montar el vivac al Campbieil SW que té millor vista. Després de mig dormir unes hores comença l'espectacle. França està submergida en un mar de núvols però per damunt el sol comença a envermellir tots els cims que ens envolten. Són les 7 i arriba un francès pensant-se que és el primer. Quan ens troba allí preparant-nos un cafè li canvia la cara i ni ens saluda.
Només queda baixar per fer la cervesa de rigor a la terrassa de la presa de Cap de Long.
 |
| ja surt el sol |
 |
| el vivac |
 |
| el Casco, la Bretxa de Roland, el Taillón i el Gabietos |
 |
el Pic Long
Una setmana abans ja havíem fet el mateix recorregut però de dia:
|
 |
| la vall d'Estagarne |
 |
| des del Pic d'Estaragne tenim el Campbieil en primer terme i el pIc Long darrera a la dreta |
 |
| la vista des del Campbieil SW és una passada |
 |
| l'Estaragne |
 |
ja a baix vorejant el Cap de Long camí de la cervesa (això no varia)
|
