diumenge, 22 de setembre de 2013

Canigó (2.784 m)

Ascensió a un dels clàssics dels Països Catalans des del refugi de Marialles, pels Plans de Cadí i la distreta Xemeneia. Segurament Mossèn Cinto no hi va pujar en cap de setmana per inspirar-se i escriure el poema Canigó. La pista que puja des de Castell és asfaltada fins al Coll de Jou i després és de terra en no massa bon estat. 

Refugi Aragó. Al fons el Bastiments i el Pic del'Infern.

Els Plans de Cadí

El del centre és la Pica del Canigó

Detall del cim i la xemeneia

Sembla que al cim és festa major

prop de l'inici de la xemeneia

la clàssica agulla del Canigó

la xemeneia vista des de dalt

la part més difícil ha sigut trobar un lloc al cim. Veiem la zona de Vallter amb el Gra de Fajol, el Coll de la Marrana i el Bastiments.

cap a la costa hi ha molta calitja però es distingeix la badia de Roses

la xemeneia vista des de baix

el camí ben traçat que puja dels plans de Cadí

el refugi de Marialles

Sant Martí del Canigó un altre dia, per completar el reportatge

Vernet amb el Canigó al fons

Massís del Canigó vist des dels Orgues de Ille del Tet

i des del Bastiments



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada